El terrissaire. Educar amb els ulls del cor.
APRENDRE A VIATJAR AMB ELS ULLS DEL COR : ELS TRENS DE RODALIES
Ara que es parla
tant dels problemes de les línies ferroviàries de Catalunya, m’agradaria fer
una similitud de la nostra tipologia d’alumnes amb els diferents tipus de
trens, potser una mica agosarat,no? És des de la tendresa de la professió
docent.
Hi ha alumnes de
categoria TGV, alumnes AVE. Són
aquells/es que aprenen sols/es, que tenen tot el potencial a les seves mans que
els permet triar per tirar endavant amb èxit qualsevol situació d’aprenentatge.
Triomfant sols/es; els docents, si som sincers,hi fem ben poc.
Tenim una segona
categoria TALGO, alumnes de grans
recorreguts. Són aquells alumnes que necessiten ajudes puntuals, petites
empentes de grans mestres que hi deixen les seves petjades i tiren endavant amb
esforç i capacitat de superació, arriben on ells realment es proposen i...
sempre recordaran amb una mirada de tendresa aquell mestre/a que va confiar en
ells/es.
I per acabar, tenim
una tercera categoria: els trens de RODALIES,
alumnes de recorregut curt. Són aquells alumnes que alguna vegada se’ls anomena
de segona fila, condemnats al fracàs escolar, per problemes a la catenària,
perquè no aprenen mai a l’hora, per anar a un ritme més lent de l’espera’t i
per parar on no hi ha estació per aturar-se.
Aquests alumnes ho
tenen molt dur en un marc educatiu i curricular molt encotillat, a no ser que
trobin un petit gran mestre/a que
sigui capaç de mirar-los / les amb els ulls del cor i formular-se la pregunta “ Si aquest alumne/a fos el meu fill/a,
quina resposta educativa m’agradaria que se li donés?, i aplicar la resposta que li dóna el sentit comú: fer diana que una altra educació és
possible !!
Aplicar la resposta
és la clau de l’èxit per als alumnes de rodalies i amb ells com a mestre/a i
educador/a aprens molt més del que t’han ensenyat els il·lustres pedagogs i els
grans llibres de text, aprens a educar des de la tendresa de donar oportunitats
amb missatges positius i entusiastes, de noves maneres d’aprendre, donant un
marc de confiança, sabent esperar sense pressa, tenint paciència a aconseguir
resultats, sabent escoltar, deixant-ho per una altre dia, posant els llistons
mòbils al seu abast i ...
Penso que els
professionals que treballem amb alumnes de rodalies hem de ser capaços
d’agrair-los el fet de posar-nos a prova cada dia fent-nos veure que les seves
potencialitats són oportunitats d’aprenentatge.
Lurdes
Ribas Garriga
Professora
de Rodalies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada